Zhèrte ròbe no le dovaràe gnànca mài sucèder.
Pì o mànco à-a metà de màjo a Nàpoi ‘na zhinghenèta la varàe provà a robàr ‘na toxèta de sìe mèxi. So màre la se saràe acòrta in tènp e mànco mâl che la cèa la se à salvà.- La zhinghenèta la à riscjà un brùt momènto, parchè la zhènt la la volèa castigàr. Adès pôl dàrse che a èa ghe tocarà de stàr un scjantìn in prexòn. Un bachèt de cornolèr nôl saràe stàt màl.
L’è un bòn sègno che la zhènt la se mòve e mèjo ‘ncòra cuànde che se tràta de tosatèi. Ma no l’è sènpre cusìta. Pàr exènpio, se a camòra la còpa un cèo, nesùn se mòve!- No ghe n’è partecipazhiòn popolàr. Tùti i tàxe.- Cuànde che a camòra la dèsfa un fiôl in tèl àcido (còme che l’è bèl che sucès, vèro), la zhènt no la se à movèst. No ghe jèra gnènt da dìr.
Co sucède ‘ste ròbe trìste, l’è da pensàr che no se se pôl pròpio fidàrse dè-a zhènt. I carabinièri i pôl trovàrse che la zhènt la difènde cuàlche malandrìn, che lòri i ‘vèa ‘pèna cjapà. No mànca ocaxiòn de lèzher ‘ste bèe novità.
Anònimo Venezhiàn
If you liked my post, feel free to subscribe to my rss feeds