PLEBISCITO.EU | PNV. Press News Veneto

Na intervista al profesòr Michael Fry

Version original in inglexe – Original version in English

Michael Fry (clàse 1947) el xe on dei pi inportanti stòreghi de la Scòsia. El ga insegnà so na fràca de oniversità in Usa e Euròpa, e el xe stà anca gran atìvo in politega, fa candidà Scosexe pal Unionist Party. Deso el apoja co fòrsa l’indipandensa de la Scòsia. El dotòr Fry el ga scrivesto on mùcio de lìbri so aspeti difarenti de storia Scoséxe. Fra i so laori ghe xé: The Union: England, Scotland, and the Treaty of 1707 (Edinburgh 2006); Wild Scots: Four Hundred Years of Highland History (London 2005); How the Scots Made America (New York 2005); The Scottish Empire (Edinburgh 2001). Lu e Paolo Bernardìni li se gà rancontrà a la Brown University (USA) in 1994. Bernardìni a lo ga intervistà pa cònto del Pnv.

(Paolo Bernardini) – 1. Profesòr Fry, xelo difìsile scrìvar la stòria coi “se” e coi “ma”? Ad ogni mòdo, pénselo ca la stòria Scoséxe la podarìa èsar stà difarente sa inte’l 1707 l’oniòn no la ghe fùse stà, e la Scòsia ghese mantignù la so libartà fìn dèso?

(Michael Fry) A xè sta gran dùro pa i stàti e pòpoli picenìni conservàr l’indipandensa inte na èra de inperialixmo, ca la xé scominsià inte el sècolo dèsimo sèsto e ca la gà terminà col ventexemo sècolo. Durante sti sècoli le potense Europèe le ga incrementà el domìnio e conchista no sòlo so altri continìnti de la tèra, ma ànca sol continente Europèo. On mònte de stàti ca gheva vùo prestìjo durnate el medioevo, li ga perdesto la so libartà e indipandensa, e la Scòsia la xèra ona de ste chìve.

Conpagno de la Fransa ca la gà sercà sicuresa urtando le so frontière fin el Rèno, le Alpi e i Pirenèi, cusì l’Inghiltera la se gà ciapà controlo escluxìvo de tùto l’arsipelago a est de l’Atlantego. El Gales el xera xà sta conchistà inte el sècolo dèsimo sèsto e la Irlanda sotometesta dòpo desèni de goerìlia ca la gà terminà inte el 1690. Xèra restà fòra la Scosia ca la se gheva difendesta pa sècoli dai atàchi dei Inglèxi. A la fìn se gà festo on acordo e oniòn volontària, ofrendoghe ai Scosìxi benefìsi economeghi in cànvio de la dipendensa politega da Londra. El tratà de sta oniòn el xè deventà atìvo partìr dal 1707. In sto mòdo le ìxole Britaneghe le podea salvàr la so integrità teritoriàl contro st’altre potense Europee e tràr xo le bàxe pa l’espansiòn inperiàl de là del màr.

Pal fàto ca la oniòn Anglo-Scosexe la xe stà resìproca e volontària e no el rixultà de na invaxiòn e ocupasiòn, i Scosixi li xe sta bòni negosiàr la conservasiòn d ela so identità e istitusion nasionàl : la cexa, la leje, le oniversità… Sta ròba a xe sta el contrario del càxo Irlandexe, a ndo se ga desfà tùte le istitusiòn Irlandìxi e Istituìo chele Inglèxi. In Scosia ghe xe sta na continuità col pasà ca la sèvita ncòra ancò. I Scosexi no li ga mai coestionà coi Inglìxi e cusì i Inglexi li ga asà lìbari de jestìr i so afàri interni. I storeghi li ga ciamà sta ròba : semi-indipandensa. Sto status i lo gà ronpesto sol co se ga manifestà el welfare state Inglexe ca el xe stà gran intruxìvo verso la fìn del 20exemo sècolo. Le istitusion Scosìxi, ca deso le xé sòto atàco le se gà rinovà e le ga costituìo na bàxe pa on rinovà nasionalixmo.

A xe na dimanda interesante se el nasionalismo scosexe xe stà jutà o frenà da sta storia stranba. Se l’Inghiltera la ghese agio in te na maniera pì inperialista verso la Scosia, inondando la socetà nativa e sofegando le istitusion locali, se pol dibàtere se la nasion la fuse riemersa pì in presia. A xe cuel che xe suceso in Irlanda. Sicome che i irlandexi i vedeva el comando inglexe come cativo e crudele, i se ga sentìi pronti par ribelarse e ribartarlo pena i ga vuo l’oportunità (sta oportunità la xe vegnesta co le goere napoleoneghe, co che la ribelion no la ga vuo suceso, e durante la prima goera mondiale, co che la ga portà ala fondasion de la republica irlandexe). Ma el stato britanego el ga asunto in Scosia n’aspeto pì benigno, el rixultà de na asociasion volontaria priva de violensa dal disdoteximo secolo. Na ribelion no xe stà na necesità par la sopravivensa nasional dei scosexi. Però el sistema parlamentar britanego el xe stà liberal lasando spasio par la nasita de on movimento nasionalista. La Scosia la resta libara de sernir on futuro indipendente se la vole. Sto chi xe el dibatito ancò.

2. Inte el 2010 el Pòpolo Scosexe el votarà pa la indipandensa. Sa xela la so previxiòn de rixultà? E par còsa i Scosìxi votaràli cusì?

La situasiòn politega la xé gran insèrta parché ghe xè la crìxi in tùta la United Kingdom, e dixemo ca particolarmente gràve in Scòsia. Na fàsa de la semi-indipandensa la xè stà el sistema bancario Scosexe. El xèra xà stà fondà nel 1707 e el gà sevità oparàr anca dòpo, anca sa el nòmaro de le banche inte el 20exemo sècolo el xè stà riduxesto da acoixisiòn e fuxiòn. Ma ncòra inte el 20exemo sècolo ghe xèra trì banch. Deso do de lòre le xè stà asorbìe dal goerno Britanego, pa sanàr le gràn pèrdite. Cusì na bòna parte dle sistema economego Scoséxe el xé deventà Britànego.

Cosa penseli i Scosìxi de sta ròba? Na bòna pàrte la sta màl parchè se gavarìa podesto fàr on mùcio de ròbe pa mantignìr el sistema bancàrio Scosexe, e ca el goerno sentràl de Londra el ghe ne gà profità pa fàr fòra on elemento inportante de la semi-indipandensa Scosexe. Ma a xé ànca vèro ca sa la Scosia la fùse sta indipandente fòrse le banche le gavarìa festo la fìn de chele Islandèxi. La concluxiòn ca li gà ricavà a xè stà ca la Scòsia la xè ncòra màsa picenìna pa difendar i so intarèsi, in particolàr durante na crìxi internasionàl.

A dirìa ca el xè on bon exenpio sul dibàtito jenaràl sòra la indipandensa de la Scòsia. Propio parchè la xè sta pàrte de on gran stàto Europeo pa tri sècoli, i Scosìxi li vede ca no li xe stà sensa vantàji inte on tènpo de dificoltà economeghe. Al steso tenpo parchè la Scòsia la xè na parte picenìna de sto gràn stàto (co manco del 10% d ela popolasiòn de United Kingdom), a xè màsa fàsile pa i intaresi Scosìxi vegnèr manipolà o ignorà sa ghe còmoda a chi ca comanda xò Londra. Cusì i sintiminti dei Scosìxi li se spàca in dò naltra òlta.

Drìo sto mùcio de problèmi, a no sarà fàsile far na previxiòn de le consegoense so on referendum inte el 2010. Sa Gordon brown el sarà bon salvàr el paéxe da la so condisiòn economega dixastroxa, lora i Scosìxi li podarìa èsar gràti e votàr pa mantignìr l’oniòn co l’Inghiltera. Ma a no xé par gnìnte segùro ca el goerno el sìpia bòn risolvàr i problemi e cusì i Scosìxi li podarìa sernìr ca a no ghe xé gninte de pèxo ca restàr pàrte de la gran Bretagna. Anca frente gran dificoltà. l’indipandensa la sarà preferìbile.

3. Penselo ca el SNP deventaralo el partito lìder dòpo la indipandensa? Sa cusì sarà, la Scòsia vegnaràla goernà drìo na politega de sentro-sànca, ca podarìa anca no èsar cusì bòn so on marcà lìbaro, a ndò i stàti cèi a li ga altre orientasiòn?

Xe ciaro che l’indiipendensa la pol eser vinta solo se el Snp el rimane al potere par diversi ani in Scosia. El ga formà on governo ntel 2007 co solo na minoransa de careghe ntel parlamento scosexe, ma par rivar a l’obietivo de na indipendensa nasional el ga da far mejo de cusì e par on periodo pì longo. Par mexo secolo prima de sta ultima elesion la Scosia la xe stà dominà dal Labour party, anca co che el Conservative party comandava in Inghiltera e la majoransa del Regno Unìo. De sicuro na raxon par la cresita del nasionalismo xera che i scosexi no gheva caro esar governà da el Conservative party che cusì pochi i votava. Ma sto nasionalismo, a difarensa del nasionalismo in tanti altri paexi, a xe stà par tanto tenpo dominio dela Sanca. In sunto, Labour e Snp i conpeteva par el steso sciapo de votanti, la clase operaia e tanti menbri del ceto medio che laorava ntel setor publico in Scosia, dove l’industria privà la xera debole. Par via de sto fato de la strutura sociale scosexe, la politega la tende de pi verso sanca da cuel ca se pol prevedere. El marcà libaro opera in Scosia sora de tuto par via del petrolio nel Mar del Nord e par via de l’industria finansiaria. El preso del petrolio no el xe mia soto controlo del governo scosexe, mentre el setor finansiario el xe stà scorlà dala crixi finansiaria: no ghemo ncora visto la fine de sta crixi atuale. Se stati picenini i sarà boni de operar co libartà come in pasà a xe na domanda verta. In ogni caxo, a go idea che la cueston la sarà tolta in considerasion dai scosexi da on punto de vista de Sanca. Gavemo da spetar e vedar se la Sanca la pol catar fora mejo risposte ai problemi sociali e economisi a confronto de cuel ca la ga fato in pasà, o che ga fato la Drita in sti ultimi ani.

4. Gàla la Scosia da devenatr indipandente, fà saràle le relasiòn co l’Inghiltera? O co el resto de el mondo?

Dìto in termini formali, le relasion fra Inghiltera e Scòsia le sarìa le stèse ca la Scòsia la gavarà co st’altri stàti del mòndo. In sti oltimi vinti àni on màr de Nasiòn le gà ciapà l’indipandensa e le ga mantignù bòni raporti fra de lòre. No ghe xè raxòn pa la Scòsia ca no funsiòne cusì. In ogni càxo me spèto ca tute do Inghiltera e Scosia le reste rento l’Europa, e ca le coopera co l’Europa e fra de lòre. E in serti càxi le relasiòn fra i do stàti li podarà anca mejoràr. Tacàr dal 1707 i raporti fra le dò li xè pejorà. A par ca i Inglexi i la gàbia parchè i Scosìxi li ga on so parlamento., i Inglexi invese li xe costreti far tùto traverso el parlamneto del UK. E na bona parte dei Scosìxi i la gà pa le magàgne ca i Inglexi ghe ga cauxà inte el pasà. Co do stàti indipandenti sti atrìti li sparirìa. Xe la stesa ròba ca la xe ocoresta fra Inglixi e Irlandìxi. Inte el pasà ghe xe stà na fràca de catìva sàngoe fra lòri. Ancò li gà gran bòni rapòrti.

5. fa vegnaràla considarà la indipandensa dela Scòsia sol pàlco mondiàl? Vegnarala asetà cusì cusì o co fasilità?

Ncòra, a no vedo raxòn parchè la Scòsia no la pòsa tòr el so posto sol pàlco politego mondiàl co tùte st’altre nasiòn Europèe ca le gà ciapà e riciapà l’indipandensa dòpo el 1989, e co tùte le Nasiòn afregàne e axiateghe ca le gà goadagnà l’indipandensa inte el sècolo pasà. L’àno 1848 el xè conosesto fa la “primavera de le nasiòn” parché on nòmaro de pòpoli difarenti li gà tacà rivendicàr la so identità pa la prìma òlta dai tinpi del medièvo, e ànca inte el 1918 el xè stà naltro àno ca el vècio sistema inperiàl el se gà desfà pa vegner rinpiasà da i stàti. A dirìa ca la situasiòn d ela Scòsia la ga da èsar vardà fa na ròba naturàl pi ca straordinaria.

6. Fa védelo el futùro de na Scòsia lìbara e indipandente?

A crède ca la Scòsia la torà el so pòsto fa tuti st’altri stàti Europei, e mantignarà le so tradisiòn e caràtare ma la contribuirà de pì a la sivilixasiòn del continente e del mondo.La Scòsia no ga problèmi definìr la so identità. La monarchia scoséxe la ga tacà inte el 843, el primo parlamneto el xè scominsià inte’l 1326 fin el 1707, el sistema legàl Scosexe el xè datà 1532 e la céxa de Scòsia i la gà fondà inte el 1560. El sentimento de Popolo el ga sopravivesto tri sècoli a l’oniòn co l’Inghiltèra e da sti àni a sta pàrte el gà cresù pì fòrte. Li xè tùti fatòri ca costituìse na bòna bàxe pa na rinovà indipandensa.

7. Penselo ca el futùro de l’Europa el pòsa dipendare om mùcio da l’indipandensa de na sèrie de Nasiòn ca dèso no le gà on stàto (Catalunia, Scotland, Venetia, Bretagne, Corse, Venetia and so on)?

L’autogoerno e xé forse el prinsìpio pì inportante in politega. A xè on dirìto omàn ca i Pòpoli a li pòsa deventàr lìbari de svilupàr le so parsonalità e atività mejo ca li pol. Isteso prinsìpio el gavarìa da aplicàrse a le provinse e munisipalità e anca a le nasiòn. A crède ca sa sti prinsìpi li fùse rispetà el mondo el sarìa pì contento.