PLEBISCITO.EU | PNV. Press News Veneto

La crìxi no la xé mìa finìa, e no se tràta miga sol de chela del stàto tajàn. El sistema industriàl  e artexanàl da na pàrte, e chelo statàl da st’altra. So chelo statàl savemo puito el cròlo istitusional e contàbile co l’inps e bot ca asarà dei bèi ricòrdi a milioni de sùditi. Invèse se sotovàluta ncòra la situasiòn produtìva. I dàti no li rispècia par gnìnte la realtà. Faturàr, laoràr, prodùr, scanviàr mèrsi, a no vòl dìr ca l’economia funsiòna. I fatòri ca le statisteghe no pol analixàr in sto momento a xè :

a)Le insolvense o ritardi cròneghi de pagamìnti ca li prelùde l’insolvensa.

b)El sotocòsto (el sotocòsto el dilàga, parche el xe l’ònego mòdo de faturàr)

c)Faturasiòn fàlse de còmodo (co te si ciapà pal còlo te fè figuràr fatùre fàlse cusì pa inganàr le bànche)

d)El nèro (fin 5 ani fà se calcolàva ca da 30 a 40% de l’economia rento el stàto tajàn la xé fèsta dal nèro). A xè crolà propio sta economìa in sti òltimi 5 ani, èco chel ca le statisteghe no dìxe. E cròlo no el xé del 6% ma gràn pi àlto, e vol dìr on inpàto so tùta l’economìa ca el xé invixìbile a chi ca fa statisteghe so dàti ofisiàl. A sarìa fa dìr ca gnisòn parla Vèneto parchè no ghe xè documìnti scrìti da 150 àni!

e)Bona parte de le axiende sàn, a le xè drìo consumàr capitàl de fameja sparando ca la situasiòn la se sciàre fra coalche  méxe. Se tràta de on acanimento e orgojo autodistrutìvo, ca el porta i inprenditòri métar capitàl estrànei e drogàr le axiende.

f)El goèrno el jìra dàti e cònta buxìe.

g)El goerno taliàn e el sistema bancàrio li xè drìo drogàr tùto el sistema co montàgne de càrte. El xé on mòdo de ciapàr ténpo, ritardàr la desfàta ca parò la sarà ncòra pi catastrofega.

La situasiòn la xè de na gravità inimajinàbile. Sa in tùto el rèsto d’Euròpa, el sìstema sosiàl el tìgne bòta, inte el stàto taliàn, le fameje le ga conpensà la mancansa de on sistema sosiàl. El stàto taliàn el xé drìo tutelàr sol ca i pensionà;  laoradòri e fameje le xè bandonà. No parlemo del sistema scolastego ca el xè livèlo tersomondìsta.

Sa pò analixémo le prospatìve, la realtà la xè ca l’est e estremo èst li xè in gràn vantajo so tùto e no se profìla gnisòna sparansa de èsar conpetitìvi co chele economìe. Considaremo pò ca el stàto taliàn el frèna l’economìa e gnìnte dà, vién da lu lu sòlo ca la situasiòn la se profìla catastrofega. Tànto pa capìrse, i prèsi dei capanòni e afìti industriàl li xè crolà inte la realtà de 4 òlte! I prèsi de le càxe li xé ndà xò de on 30%, ma no se vénde! La rèxa dei cònti vèra la se tacarà fàr da fìne autùno co el stàto tajàn no incasarà i schèi de le tàse e i antìsipi de previxiòn 2010. Naltro àno cusì e sararà on mareo de axiende. A xé da tignìr prexénte ca la stragràn majorànsa de le nostre axiende no le sàra parchè no le ga la posibilità de saràr : no ghe xè i schei pa pagàr le licoidasiòn dei oparài, no li ga finìo pagàr el leasing de capanon e machinàri, no li xè bòni véndar l’atività.

I faturà no li xé descritìvi de la realtà. La situasiòn la xé drìo agravàrse.