Tólto e adatà da gaxetaveneta.com
Par còsa on Indepandentista no tòrnélo pì indrìo? Anca sa no mìlita rento le fìla de coalche movimento pa la libartà de la Venèsia, el restarà senpre indepandentista.
La raxòn la xé la stesa ca la fà ca on aborìjeno el scanviarà sènpre on cortelo de prìa pa on de fèro. No xè vèro invése l’incontràjo e se ocòr, ocòr sòlo co el cortèlo el ga perdesto el so valòr de utilità pa ciaparghene nàltro : chèlo museàl antropolojégo, afetìvo. Eco parchè a sémo parecià pagàr de pì pa on mòbile vècio e pòco pratego ca de on nòvo e funsionàl. Calchedòn el podarìa obietàr ca mantignìr la Lèngoa Vèneta a farìa pàrte de sta caxìstega. Storegamente ghe xè on exènpio a ndo na Lengoa mòrésta (ebràego) la xe sta fésta rivìvar fin deventàr Lengoa de on stàto nasionàl. Dognimòdo, la conosensa e difuxiòn de la Lengoa Vèneta la ga on valòr identitàrio gràn fòrte, e inte on mòndo “normalixà”, le caraterìsteghe identitàrie le deventarà senpre pì inportanti. I pì fortunà li va vèrso el bilengoixmo : inglexe+lengoa natìva. El modèlo monolengoista taliàn, tùrco, iraniàn, li xè dèi anacronìxmi.
Vignìndo el nòstro discòrso del scomìnsio, par còsa xélo pì potente el mesàjo Indepandentista de chélo nasionalìsta taliàn. Par còsa on Catalàn, on Bàsco, on Scoséxe, on Vèneto, on Sàrdo, on Tiroléxe, on Sìculo, na òlta cognosèsta la so stòria, capìo ca li pàrla na Lengoa, e descoerto l’etnosìdio subìo da el stàto opresòr, bandònélo par sènpre el modèlo nasional totalixànte pa abrasàr a vìta la càuxa vèra identitària?
Escludendo i fatòri econòmeghi, le motivasiòn colturàl le devènta fondamentàl, ansi prioritàrie. sa analixémo le relijòn, a se inacorxémo ca le releijòn politeìste piàn pianèlo le scònpar e le vien sostituìe da chèle monoteìste. Inte na fàxe susesìva l’antropomorfìxmo relijòxo el sparìse in favòr de na divinità indescrivìbile, invixìbile, omnisiente. Isteso discòrso el vàl pa le ideolojìe e i costùmi. Na odiens acolturà no la se béve pì balòte risorjimentàl, la se stòmega lèxar la stòria taliàna. La verità la vién sù fa l’òjo. Pensève sòl on xòvine de 20 ani ca i ghe vol ficàr rènto el cào, consèti asùrdi fa : sacri confìni, superiorità dela ràsa, sacrifìso estremo, pàtria, sacra bandiera, eroixmo, nemìgo, senso sìvego, rispèto de le istituzzioni. A xè màsa ciàro ca drìo ste paròle se scònde na jùnta militàr ca la parpètua on mòndo de privileji, prejudìsio e ignorànsa. El mème otosentesco dei nasionalìxmi el xé drìo estingoarse pa on mème pì ùtile e coerènte : chelo dei Pòpoli Natìvi. Inte el pasapòrto futùro, ogni parsòna la sernirà sòto la paròla “native (natìvo)” la metarà “Venetiàn”, “Sioux”, “Catalàn”, “Andalusian”, “Gipsy”. A no vegnaremo pi considarà proprietà de on stàto, ma ménbri de on Pòpolo.
La supariorità e profondità del mesàjo de Pòpolo Natìvo la schìsa el nasionalìxmo smàrso del sècolo pasà. Co internet, coi mèxi de transporto, a sémo sitadìni del mòndo e ghemo càro portarse drìo calcòsa de jenuìn ca va fòndo inte la stòria.
If you liked my post, feel free to subscribe to my rss feeds