LE DOPIE : SINBOLO GRAFEGO DE LA DOMINASION TALIANA

Tólto da GaxetaVeneta

“Aggiottaggio” la xé fòrse la paròla sìnbolo del dopìxmo lengoistego taliàn. Da bòcie i Vèneti a li vegnéa masacrà par vìa de le dòpie ca inte la nòstra Lengoa a no le ghe xé. La dòpia la xé on tràto tìpego del meridionalixmo a ndo el asento casca so la vocàl presedente l’asentuasiòn consonantega : “àtto, pàtta, màssa, ìddi, pìccioli, ìnnanzitùtto…….”. Inte la scòla de rejìme taliàn, eròri de omisiòn fa le dòpie o la “h” tìpega del dialeto toscàn : “ha, hanno”, le penalixàva i Vèneti ca poareti li parlàva la so Lengoa e li se catàva scòla on sistema ca li stupràva lengoestegamente e li obligàva oniformàrse ai detàmi de ròma. Parlàr Vèneto xèro on crìmene e scrìvarlo na blasfemità. Parlàr Vèneto el vegnea diritura afiancà dài media e propaganda taliana a : prostitusion (inte el càxo de le dòne), besteme, contadini, ignorànsa, sfrutadòri, foschia, incoinamento, evaxori…..
El “mi a me piàxe” el se transformàva inte on taliàn “a me mi piàce” ca i bulldog scolasteghi taliàni li reprimèva co la bociadùra o pene fìn corporàl.
I nostri fiòli Vèneti, altro no li fàva ca aplegàr le règole de la Lengoa Vèneta e sercàr de parlàr la so Lengoa natìva. Sti pòri puteli li se catàva piroetà rento on sistema e frente maèstre e profesùri, ca oltre ignoràr ogni nosiòn de lengoistega, li xèra pagà e educà pa punìr e sensuràr ogni manifenstasiòn ca no la fùse spècio del nasionalixmo taliàn. Ai sti putèli ghe vegnéa inculcà on sènso de colpa, na sòrta de pecà orijinàl pal sòlo fàto de èsar Vèneti e i tràti de sta colpa orijinàl li vegneà evidensià inte la scritùra e prestasiòn oràl : “voi veneti no sapete esprimervi siete ignoranti!”. No gheva inportansa sa sti bòce a li xèra déi jèni in matemàdega, sa li xèra (fa a dìxe le statisteghe) i mejo d’Europa; contàva sòl sàver parlàr e scrìvar la lengoa del poder. La lengoa taliàna la xèra el fìltro ca el parmetéa ai puteli fiòli dei buròcrati taliani de riprodùrse fàndo carièra, e ai Vèneti invése de finìr in capanòn co la tàca da mùso.
Eco parchè el sistema itàlia el ga privilejà : letarà, avocà, notàri, jornalìsti, e invèse obligà fior fior de menti scànpàr studiàr inte le oniversità fòra dal contròlo taliàn. Manzoni, Foscolo, Carducci, D’Annunzio e la storia de roma, a li xèra i eròi de sta italianità e i riferiminti pal consèto de coltùra. Tuto el rèsto el xèra ignorànsa. Fùria sentirse dàr de l’ignorànte, fùria sentir ciamàr “dialetto” la nostra Lengoa Vèneta, i Vèneti ghe gà cascà e li ga tacà aplegàr l’autosensùra proibendoghe in càxa i so fiòli de parlàr Vèneto. El “self hatred Venetian”el ga vìo in cànvio, spàsio drìo na scrivanìa e el ga podesto riprodùr el modèlo rasìsta e discriminatorio del nasionalìxmo taliàn. Caranba, avocà, secretàri, politeghi, inpiegà statàl, li ga podesto fàr cariera introitando l’òdio e rasìxmo contro tùto chel ca riciamàva la Venetisità e ca negàva el teorema de “l’indissolubilità” e “unicità” de el stàto taliàn. Eco parché fòra da le procùre, da le caxèrme, i statàli no li méte fòra la bandiera Vèneta e èco parchè li discrìmena chi ca méte fòra chela Vèneta soi nostri capanùni e càxe.
I nomi de le càle li vien cànvià e nominà eroi i protagonisti de l’italianità : politeghi, scritòri, militàri. La toponomastega la vien storpià, canvià, italianixà, e mùci de ademeghi e inteletuàl li se prostituise co la creasiòn de na storiografìa e lengoistega artifisiàl ca la gà e gheva la sòla funsiòn de justifegàr el nasionalixmo e conservasiòn de el stàto taliàn. Tuto el sistema mediatego el deventa emanasiòn de l’ideolojìa e poderi prinsipàl : caranba, céxa, mericàni. Filtri de ògni sòrta li screma on exèrsito de jornalìsti sertifegà, òneghi delegà a la transcrisiòn de boletìni prestanpà da i tre podèri sòramensionà. I disidìnti, chi ca lòta par el rispèto de le identità e Pòpoli Natìvi, li vien ciamà terorìsti, fanàdeghi, estremìsti, màti, e contro de lòri scàta leji spesiàl, interdisiòn, emarjinasiòn, ricàto, difamasiòn, torture, carserasiòn.
Sardi, Sìculi, Vèneti, Furlàni, Sud Tirolìxi li vien stereotipà, ridicolixà, e tùti i podèri li se coàgula fàr frènte ònego inpedìr ògni “rigurgito” independentista o de ricognosimento etnego. L’independentixmo el deventa la lòta al privilejo ca càta inte l’onità de el stàto taliàn la ciàve pa mantignìr monopòli, càste e segretesa. Profesàr “l’unità d’itàlia”, vol dìr in paròle scète, favorir l’inpero del privilejo, l’omertà, la corusiòn, el militarixmo, la segretesa, l’inbròjo, la falsità, el nepotixmo, i rufiàni, el sfrutamento.