Racuanti àni pasà, el primo inverno ke mi jèro in Lusènburgo la me fameja la jèra oncora in Patria (prima de venhere a Lusènburgo a viveimo inte la zona de ‘l Antico Dogado). Cusì, par poder pasare cualke dì in fameja inte i fine setimana, el venare sera o el sabo matina de frecuente a jèro a la stasiòn de i treni de Luxembourg-ville da indove ke ‘l pasèa el bus ke ‘l portèa a ciapare el aèreo a ‘l aèroporto ke se trova in Alemanha.
Un dì d’ inverno, fredo fredo, co ‘l jàso no solo par tèra ma anca inte l’ aria, tanto ke anca el caigo el jèra jasà, in còste de mi a spetare el bus a ghe jèra na siora, oramai veciòta. La jèra a ‘l téléfono e la go sentésta parlare la me Léngoa, el Vèneto. La dixèa par téléfono ke la jèra in orario par ‘ndare ciapare el aèreo.
Cusì, na volta ke la siora la gheva finîo la so ciamada, a go tacà boton, e se semo mesi ciacolare in Léngoa vèneta, de ‘l pì e de ‘l manco, de ‘l tenpo, de còsa ke mi fèva in Lusènburgo, de la me fameja ke oncora la jèra in Patria… e vanti cusì.
Ciapemo el bus, se femo un’ òra e mexa de strada, rivemo a ‘l aèroporto in Alemanha, a femo la medexema coa par el check-in e la medexema coa par ‘ndare inte la sala de atéxa… e finalmente a so mi a fare cualke dimanda.
E déscovèrxo còsa ?
Ke la siora la jèra lusènburghexe, nàta e cresésta in Lusènburgo, ke la jèra de ‘l Nord de ‘l Lusènburgo, zona todescofona e ke a parte el Lusènburghexe e el Todesco la sola Léngoa ke oncora la parlèa el jèra el Vèneto. Nhente Franxoxo e manco oncora Talian.
Siando na siora veciòta ke la gheva fàto solo le scole obligatorie, miga a se podèa dimandarghe de pì !!!
Mi parlo e scrivo in Vèneto, Talian, Franxoxo e Inglexe, ma no capiso cuaxi nhente de Todesco. Ma ghevimo na Léngoa in comune, la nostra Léngoa màre, el Véneto.
Eh sì ciò !
La siora ke go conosésto a la fermada de ‘l bus la jèra fiola de vèneti co raixe inte la zona a Nord de la Provincia de Trevixo, a i confini co la Patria Friul. Só mama e só popà i jèra vèneti rivà in Lusènburgo cuando no i gheva nhoncora 30 àni (so popà el laorava inte le mine – minière – de ‘l fèro).
La siora la jèra drio tornare in Vèneto par pasare el Nadal co i parenti ke oncora la gheva in Patria.
La nostra Léngoa, poaréta, a dita de i gran siori e de i politeghi ke ghemo in Patria, no la vol pì parlare e protejere nisun, ma a ‘l tenpo medexemo la consèrva estimatori in volta pa’ ‘l mondo, a ‘l punto tale ke anca se ‘sti estimatori de la Léngoa vèneta i vive lontani da le propie raixe, le ga e le mantien (le raixe vènete intendo) pì vive e vère de cuei cuatro bacuki ke i xé sentà inte i scrani a Palàso Balbi a Venèsia.
Andrea
VS – Lusènburgo
If you liked my post, feel free to subscribe to my rss feeds
100+
articolo belissimo
Gràsie Claudio… màsa bon!